La guerra afecta de manera particular els més vulnerables. La solidaritat amb ells és la manera que tenen les Comunitats de Sant’Egidio d’Ucraïna de resistir cada dia a la guerra.
Els ancians són uns dels més afectats pel conflicte. El primer any de guerra ja eren una tercera part de les víctimes civils. És la primera vegada a la història que una guerra d’aquestes dimensions afecta una societat marcada per l’envelliment de la població. La guerra d’Ucraïna ha provocat la crisi humanitària amb el percentatge més alt d’ancians implicats, particularment els que viuen a les zones de la línia del front, entre altres motius perquè no han volgut marxar d’aquestes zones. La fragilitat dels ancians s’ha agreujat amb la soledat, cada vegada més gran. L’alt nombre d’homes mobilitzats per l’exèrcit i els gairebé 7 milions de refugiats que són a l’estranger, majoritàriament adults, joves i infants (les persones de més de 65 anys són només el 6% dels refugiats que hi ha fora del país), han destruït les xarxes informals de parents, amics i veïns que hi havia al voltant dels ancians. És una soledat que s’ha fet encara més dura per als que han hagut de marxar de casa a causa de la guerra i viuen com a desplaçats. Si el 51% dels ancians ucraïnesos declaren que se senten sols, el percentatge supera el 70% entre les persones ancianes desplaçades al país. Aquestes són unes 900.000, el 24% de tots els desplaçats.
El treball de Sant’Egidio a Ucraïna és també una resposta a aquesta soledat. La Comunitat d’Ucraïna ajuda constantment 1.500 ancians desplaçats. Entre ells hi ha els més de dos-cents ancians provinents de les regions orientals del país i desplaçats a Lviv, que el president de la Comunitat, Marco Impagliazzo, va visitar a l’assentament d’habitatges prefabricats en què viuen als afores de la ciutat. Estar al costat dels ancians a Ucraïna guareix una de les ferides provocades per la guerra i així construeix ja un tros de pau. Aquesta és la resposta a un desafiament imponent per al futur del país, en què els ancians seran una component encara més rellevant de la població. La trobada entre generacions és un camí preferent cap al futur. Els joves per la pau “teens”, en gran part adolescents desplaçats, s’ocupen dels ancians que van a les Cases de l’Amistat, on els donen alegria i esperança.
Ajudar les famílies de desplaçats interns ha permès que la Comunitat conegui molts infants i adolescents que duen a sobre el pes de la guerra. La guerra incideix profundament en la seva vida. En són una prova les alarmes antiaèries i els bombardejos, els refugis, viure personalment la violència de la guerra, la mort de familiars, l’absència del pare que és cridat a files, l’experiència de l’èxode de casa seva, la vida com a desplaçats i la difícil o inexistent continuació de la seva educació al lloc d’acollida. Unes dues terceres parts dels infants i adolescents ucraïnesos s’han traslladat durant la guerra. El patiment que han viscut ha incidit en els menors, que en molts casos no somriuen, són agressius i es tanquen en el seu món.
El dolor dels infants ha interpel·lat els Joves per la Pau de la Comunitat, que a Ucraïna han donat una resposta a la necessitat dels més menuts. En aquests anys de guerra han nascut onze Escoles de la Pau. Actualment hi assisteixen uns 400 nens desplaçats o que, d’alguna manera, han patit el trauma de la guerra. Les Escoles de la Pau són a Lviv, Ivano-Frankivsk, Kíiv i també a Irpín, petita ciutat prop de Kíiv que va patir intensament les accions bèl·liques durant els primers mesos de la guerra, a Khàrkiv, on l’Escola de la Pau es fa als locals del refugi antiaeri cedit per una escola.
Les Escoles de la Pau han aconseguit que molts infants tornin a somriure, a tenir ganes d’estar amb els altres i a somiar. Ha estat significativa la trobada del Marco i de la delegació de Roma amb els infants a Kíiv i a Lviv, durant la qual va haver un intercanvi d’experiències entre les Escoles de la Pau de Roma i d’Ucraïna.
Ja han passat 40 mesos de guerra a gran escala a Ucraïna. La solidaritat que s’ha viscut aquests llargs mesos amb el poble ucraïnès és una manifestació de la resistència a la lògica perversa de la guerra i fa créixer entre la gent, dia rere dia, motius d’esperança i d’una nova vida en una “terra martiritzada”, com deia el papa Francesc.
