Enguany, per primera vegada, un grup de Joves per la Pau ha fet una setmana d’Escola d’estiu al camp de refugiats de Corint. Es tracta d’un camp de petites dimensions, situat als afores de la ciutat grega, a prop de l’estació. Hi viuen majoritàriament immigrants provinents del Congo i de l’Àfrica subsahariana, majoritàriament persones soles. Les poques famílies que ehi ha arriben sobretot de Síria i d’Afganistan.
A través de les seves paraules ens arriba el relat d’aquests dies de trobades, d’amistat i de solidaritat.
“Havíem conegut aquell camp i els seus habitants anys enrere però només havíem pogut fer-hi alguna visita esporàdica –escriuen els Joves per la Pau–. Però aquest any, entre les tendes blanques alineades en un pati de grava, hem passat uns dies plens de vida i de trobades i hem entès novament que el que fem, encara que ens sembli poc, deixa emprempta a la vida dels infants que coneixem. Dues nenes curdes que vam conèixer per Nadal, tan bon punt van veure el peto blau amb el logo de Sant’Egidio, ens van abraçar cantant a plens pulmons “We are one”, una de les cançons que els havíem ensenyat a la festa”.
El relat dels joves és un no parar d’històries, com la de S., una nena afganesa de set anys, que somia anar a Alemanya per estudiar i ser metgessa i així poder curar la seva mare, que està malalta al llit. És un exemple de determinació que sorprèn però que també indica l’esperança i la força que tenen els migrants, tant els adults com els infants.
O la de D., també de set anys, que viu amb una mare joveníssima que va fugir perquè la seva filla no estigués destinada a contreure matrimino a la força, com li va passar a ella quan tenia tretze anys. S., l’únic nen somali del camp, al principi tenir por de barrejar-se amb els altres. L’alegria contagiosa d’infants i joves el va seduir i després d’una setmana d’activitats ja estava del tot integrat amb els altres.
L’Escola d’Estiu va acabar amb una promesa: Sant’Egidio will be back!, Sant’Egidio tornarà! L’amistat amb els migrants no és una experiència estiuenca, sinó una part d’història que els Joves per la Pau escriuen amb ells, una part del treball per construir una Europa que no renunciï a “salvar, acollir i integrar”, com es veurà també a la gran trobada europea dels Joves per la Pau que començarà aviat a Roma i que, no per casualitat, duu el nom de “Global Friendship”.
