El 12 de juliol es va celebrar a Blantyre una gran assemblea dels Joves per la Pau provinents de diferents zones de la ciutat malawiana i de moltes escoles on està present el moviment. Més de mil joves es van reunir amb Marco Impagliazzo en una trobada titulada “Floribert i els joves: tots a la mateixa taula”.
A Malawi els joves menors de 18 anys representen més del 51% de la població. Els últims anys ha crescut notablement l’oferta malawiana universitària, tot i que no s’ha creat una oferta laboral corresponent. Atur i emigració ja afecten de prop i greument el món dels més joves. És una contradicció que defrauda l’esperança en el futur i mina d’arrel l’entusiasme dels joves. Els darrers anys el món globalitzat ha tret el cap a Malawi, que ha experimentat canvis ràpids.
En aquesta societat en moviment, amb trets de forta competitivitat, ha ressonat la proposta dels Joves per la Pau que és capaç d’infondre esperança i coratge. Molts es van afegir a aquesta proposta que consisteix a passar, bàsicament, del jo al nosaltres per construir un món que sigui com “una taula on hi ha lloc per a tothom”, segons una expressió del beat Floribert.
Marco Impagliazzo va declinar els deu punts d’una vida alternativa per fer un món millor. Entre ells hi ha: no a la violència, sí al diàleg i a la trobada; no a la ignorància, sí al coneixement i a l’estudi. Una altra expressió de Floribert Bwana Chui és: “Sempre hi ha una altra manera”. “There is always another way” va ser l’eslògan més repetit pels joves a l’assemblea.
Molts van expressar el seu agraïment per la història del jove màrtir congolès, que van definir com font d’inspiració, “símbol de coratge”, “arbre de pau”, testimoni d’un camí alternatiu i possible “que pot donar força als joves africans”, perquè “poden somiar i construir una Àfrica diferent, generosa i lliure de la dictadura del materialisme”. “Si seguim el seu exemple, Déu estarà orgullós de nosaltres i ens omplirà de benediccions”, va dir un jove.
Els dies anteriors Blantyre havia acollit una trobada de més de cent representants de diferents ciutats i pobles. Durant dos dies van parlar dels principals desafiaments a què s’enfronta el país. (Tot seguit, una foto)
.jpg)
Malawi ha estat tradicionalment un país rural: més del 85% de la població viu al camp. Igual que en altres zones del món, al país africà també s’ha aguditzat el fenomen de la urbanització, que ha posat de relleu nous desafiaments i ha fet aflorar les contradiccions típiques d’un creixement desigual i ràpid. A més, el país s’està preparant per fer front a la propera contesa electoral prevista per al mes de setembre. Durant els dos dies es va insistir en l’augment de la violència que hi ha en alguns barris de les ciutats, en el descontentament juvenil que es manifesta de diferents maneres i en els problemes econòmics i financers que pateix e país, així com en un clima de certa tensió per les eleccions. De totes formes, el Malawi sempre ha estat un país en pau i a la llum de la història personal del beat Floribert i de la història del Congo, ferit per dècades d’una guerra fratricida, es va destacar que no es pot malbaratar el do de la pau i que ha de ser una oportunitat per comunicar l’Evangeli a molts, inclosa una emergent i animada classe mitja de la població malawiana.
A aquest propòsit, l’exemple del jove màrtir africà pot inspirar molts, també a Malawi, per resistir al poder i al culte del diner i pot fer veure que sempre hi ha una alternativa al mal, a la indiferència i a la corrupció.
