ÁFRICA

Una Escola de la Pau enmig del dolor de la guerra. Al camp de refugiats de Nyumanzi s’obre un somni de futur per als infants refugiats de Sudan del Sud

L’escola està dedicada a Rosa Sarracini, responsable de Sant’Egidio d’Uganda, que va morir fa poc

El 10 de juliol, una delegació de Sant’Egidio va anar a visitar l’Escola de la Pau de la Comunitat que hi ha al camp de refugiats de Nyumanzi, al nord d’Uganda. L’escola va obrir el 2014, en plena emergència provocada per la guerra de Sudan del Sud, i va ser la resposta de Sant’Egidio, en col·laboració amb la diòcesi local d’Arua, a les ganes de tenir un futur de molts infants que ho havien perdut tot.

A l’inici, feien classe a l’ombra dels arbres, entre la pols i les tendes del camp, que llavors acollien uns 10.000 refugiats. Després, gràcies a l’ajuda d’amics i donants, es va poder construir una escola de debò, amb 7 aules, pupitres, pissarres i llibres de text, que actualment atén gratuïtament uns 1000 infants, que també reben un àpat al dia. L’assistència i els resultats escolars molt positius demostren el gran desig que tenen els infants d’anar a l’escola i la validesa de l’itinerari formatiu que fan.

Durant la visita,  es va dedicar l’Escola de la Pau a Rosa Sarracini, responsable de la Comunitat d’Uganda que va morir fa poc i que va ajudar i estimar aquest treball des dels seus primers passos. La cerimònia va estar presidida pel bisbe d’Arua, Sabino Ocan Odoki, que va donar les gràcies a la Comunitat per la seva fidelitat i per la seva incansable dedicació, sobretot en temps difícils, quan moltes ajudes han disminuït. La placa que es va descobrir en acabar la celebració duu el nom de Rosa, com a testimoni del seu somni fet realitat: una Escola de la Pau enmig del dolor de la guerra.

I és que el nom, “Escola de la Pau”, no és només simbòlic. És una opció educativa i cultural que neix de la convicció que la trobada entre infants d’ètnies i històries diferents és la base per construir un demà diferent. És un signe d’esperança en un lloc on molts només han conegut el dolor.

En acabar la cerimònia, es va fer una gran festa al pati de l’escola amb menjar, balls i somriures que van animar la tarda. Celebraven no només una dedicatòria, sinó tota una vida gastada per als altres.