Lluc 9,23-26
En aquell temps Jesús deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.
Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?
Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels.
___
Estimades germanes i estimats germans,
avui celebrem la festa litúrgica del Floribert, que va ser proclamat beat pel papa Lleó el 15 de juny. És la primera vegada que celebrem aquesta festa. I cada any seguirem celebrant aquest dia com un record beneït.
El Floribert va ser assassinat la nit del 7 al 8 de juliol. Mentre les mans assassines s’abatien sobre ell, les del Senyor l’acollien i el duien al cel testimoniant la força de l’amor. Aquesta festa ens diu que el dia que el Floribert era assassinat per mans homicides, era acollit pel Senyor i dut al cel. I ara forma part d’aquella “gentada immensa” de què parla l’Apocalipsi, que de dia i de nit és davant de l’Anyell.
Sí, el Floribert, fill de la Comunitat i germà nostre, és davant de Déu. Sens dubte és un exemple de com viure l’Evangeli, de com escoltar-lo i posar-lo en pràctica. La pregunta que es va fer els dies de la prova (“Visc per a Crist?”) és la pregunta decisiva del deixeble, de cadascú de nosaltres. Ell va triar Jesús. El papa Francesc, parlant sobre ell, va dir: “Podria haver fet els ulls grossos, no l’haurien descobert i fins i tot hi hauria sortit guanyant. Però com a cristià que era va pregar, va pensar en els altres i va decidir ser honest dient no a la brutícia de la corrupció. Això és el que vol dir tenir les mans netes, mentre que les mans que trafiquen amb diners s’embruten de sang. [...] No et deixis vèncer pel mal, no creguis en les trames fosques del diner, que t’enfonsen a la tenebra. Ser honest és resplendir de dia, és difondre la llum de Déu, és viure la benaurança de la justícia: venç el mal amb el bé”.
Estimades germanes i estimats germans, el Floribert va escoltar l’Evanteli i el va posar en pràctica al peu de la lletra: “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà”. El Floribert no va voler-se salvar a ell mateix, no va pensar en el que guanyaria; va seguir el Senyor i va decidir salvar la vida dels altres. És realment un exemple a seguir.
La festa litúrgica també ens diu que el Floribert és un intercessor amb nosaltres i per nosaltres. L’Església catòlica, que conserva amb gran atenció aquest misteri, l’anomena “comunió dels sants”, per indicar que no hi ha separació entre l’Església del cel i l’Església de la terra. En definitiva, no només queda vençut l’individualisme religiós, sinó que destaca la comunió d’aquell nosaltres al voltant del Senyor. No desapareix la relació directa que cada deixeble té amb el Senyor, sinó que es destaca que no estem separats dels altres.
El culte públic que avui comencem és, en primer lloc, una invitació a tots nosaltres, fills i filles de la Comunitat de què formava part i a la diòcesi de Goma, a adreçar-nos a ell en la pregària perquè intercedeixi davant del Senyor. Sí, estimats germans i estimades germanes, en el Floribert tenim un germà que és de dia i de nit davant de Déu. Ell, juntament amb els nostres germans i germanes que ens han precedit, és el nostre intercessor i també el de tots el que l’invoquin. A ell li confiem la Comunitat perquè estigui protegida del mal, a ell li demanem que presenti a Déu el crit que alcen els joves de l’Àfrica perquè el seu continent ressusciti a una vida de pau i de justícia, a ell li demanem aquelles gràcies particulars que cadascú té dins del cor. No oblidem que la canonització està associada al miracle que el Senyor vulgui complir per la seva intercessió. Que el Floribert sigui un exemple i també un intercessor amb nosaltres i per a nosaltres davant del Senyor. Amén.
.jpg)
