A Kíiv, ferida per la guerra, la Comunitat de Sant’Egidio és cada dia un testimoni de vida que reneix i d’esperança. Aquest és el missatge que el president de la Comunitat, Marco Impagliazzo, va transmetre a una assemblea d’uns 250 membres de la Comunitat de Kíiv. Joves i adults, ciutadans de Kíiv i desplaçats de les regions afectades pels bombardejos a la Comunitat comparteixen la pregària, el servei als pobres i el treball per la pau.
 |
 |
Kíiv és una ciutat ferida. La nit del 16 al 17 de juny, l’enèsim bombardeig nocturn de la ciutat va ser més intens i va provocar 28 morts, 23 dels quals eren en un edifici on va caure un míssil i que va quedar totalment destruït. El dia a dia de la ciutat està marcat per la guerra. A Kíiv la vida es fa més difícil especialment de nit, quan sovint no es pot dormir per les alarmes antiaèries, les incursions de drons i els llançaments de míssils.
Un acte d’homenatge a les víctimes de l’últim bombardeig va obrir l’estada de Marco Impagliazzo a Kíiv. Amb una delegació de Roma i alguns representants de la Comunitat de Kíiv, va anar al barri de Solomenski per depositar un cistell de flors davant de l’edifici que un míssil va destruir. Va ser un moment especialment emocionant: al pati del costat del bloc de pisos se celebrava la cerimònia de comiat d’una de les víctimes del bombardeig.
|
|
 |
La vida a Kíiv, igual que en altres ciutats d’Ucraïna, és especialment dura per als desplaçats interns. Són uns 4 milions a tot el país i es calcula que 400.000 viuen a Kíiv: famílies amb infants, però també ancians i persones amb discapacitat, que han perdut casa seva, i amb la casa, els afectes, el record de tota una vida i els somnis de futur. Han viscut de prop la tragèdia dels bombardejos, dels assetjaments, dels combats pel carrer i després la tragèdia de l’evacuació. Els desplaçats són una gran emergència per a Ucraïna i un desafiament imponent per al futur del país, però no centren l’atenció general del país i de la comunitat internacional, que redueix les ajudes que reben.
La Comunitat ha obert per a tots ells les Cases de l’Amistat. A Kíiv n’hi ha tres. Cada mes s’hi reparteixen 6000 paquets d’aliments. Les Cases de l’Amistat, tal com molts desplaçats li van dir al Marco, són llocs on han rebut no només ajuda material, sinó sobretot algú que els escolta, amistat, ajuda espiritual. Allà han après a ajudar els altres i a “trobar-se a ells mateixos”, després d’haver-ho perdut tot.
|
|
|
En una ciutat en guerra, la Comunitat de Kíiv construeix el futur, construeix la pau, va dir el Marco. Començant pels pobres es prepara un futur per a tothom. Com en les tres convivències de persones sense llar i altres amb discapacitats: llocs d’amistat que atreuen els joves, ciutadans de Kíiv i desplaçats gràcies a la solidaritat amb qui ha trobat acollida i una vida nova. Mentre sembla que la guerra amb la seva destrucció no tingui alternativa, la Comunitat de Kíiv i d’altres ciutats d’Ucraïna construeix cada dia trossos de pau.
|
|
 |
