Els nens del carrer, molt nombrosos a Abidjan, són una de les ferides obertes d’una ciutat que ha crescut tan ràpid que en pocs anys s’ha convertit en una de les megalòpolis més grans de l’Àfrica. I precisament amb ells va començar Andrea Riccardi la seva visita a Costa d’Ivori.
La trobada va tenir lloc a la Casa de la Comunitat de Sant’Egidio. Els nens i els jove que viuen –o han viscut– la dura experiència de viure al carrer van explicar a Andrea Riccardi els seus somnis i el seu desig de sortir del carrer. Entre ells hi havia alguns nens que des de fa uns anys la Comunitat de Sant’Egidio acull a la Maison du Rêve (la Casa del Somni), una casa del barri de Yopougon on viuen un grupet d’aquests infants. Tots van explicar amb un gran sentit d’agraïment que els seus somnis ja s’han fet realitat, perquè han tornat als pupitres de l’escola (en el cas dels més menuts) i han començat a aprendre un ofici per guanyar-se la vida (en el cas dels més grans).
Per acabar la trobada, al vespre Andrea Riccardi va anar a visitar, juntament amb la Comunitat de Treichville, els sensesostre del barri. Són sobre tot dones amb nenes, que a l’estació de les pluges pateixen especialment perquè dormen sota l’única protecció d’uns plàstics. Sant’Egidio, que va a visitar-los regularment, els duu menjar i prova d’oferir-los una resposta a la seva situació donant dignitat a famílies que estan entre les més vulnerables d’Abiyán. És un missatge important per a una ciutat en què creix la distància entre rics i pobres: la modernitat i la riquesa augmenten, però conviuen amb una gran pobresa.
