El servent de Déu Floribert Bwana Chui bin Kositi va néixer a Goma el 13 de juny de 1981. Era el primer fill de Deogratias Kositi Bazambala i de Gértrude Kamara Ntawiha. Els seus germans petits eren Jean Claude i Trésor. Va ser batejat el 26 de maig de 1990 a la parròquia de l’Esperit Sant de Goma. El mateix dia va rebre també la primera comunió. L’any següent, el 19 de maig, va rebre el sagrament de la confirmació. Floribert era un laic que es distingia per la seva intel·ligència aguda i plena d’iniciatives: es va matricular a la universitat de Goma, on va estudiar Dret i va ser elegit representant dels estudiants catòlics. El 2001 va conèixer la Comunitat de Sant’Egidio i allò el va marcar tant que amb altres amics van decidir començar la Comunitat a Goma, on feien la pregària i servien els pobres, especialment els nens del carrer a l’Escola de la Pau, amb els que es prodiga per donar-los de menjar, per reintroduir-los al sistema educatiu i per facilitar que tornin amb les seves famílies. Mantenint la seva fidelitat als pobres i a la Paraula de Déu, comprèn que està cridat a “fer coses grans, a incidir en la història, per transformar la realitat”. Amb la Comunitat de Sant’Egidio somia un món pacificat en què “tots els pobles s’asseguin en una mateixa taula”. Els testimonis que s’han recopilat dibuixen la figura d’un jove que creu fermament en el valor de la paraula i del diàleg. Sense caure en lògiques identitàries i nacionalistes treballa per calmar els enfrontaments i afavorir la trobada entre persones de diferents extraccions socials i ètniques.
Després de graduar-se en Dret el desembre del 2005, continua a Kinshasa una formació professional. En acabar, el 2007, aconsegueix treball com a responsable de control del bon estat dels productes a la duana de Goma. Allà el jove funcionari ordena la destrucció d’algunes partides d’aliments nocius per a la salut de la població. Després d’aquell episodi, persones sense escrúpols que volien obligar-lo que deixés passar producte en mal estat intenten subornar-lo. El servent de Déu es va negar sempre a aquells intents de suborn per la seva fe en Crist i per l’amor als seus germans, sobretot els més dèbils i indefensos. “Com a cristià –va afirmar– no puc permetre que se sacrifiqui la vida de la gent. És millor morir que no pas acceptar aquests diners”. El 7 de juliol de 2007 va ser segrestat. El matí del 9 de juliol van trobar el seu cos amb signes de tortura i dels cops que havia rebut. Va ser assassinat la nit del 8 al 9 de juliol per odi a la fe i a les virtuts de caritat i de justícia que comporta. En la seva figura es reconeix un exemple de fidelitat a l’Evangeli que il·lumina el nostre temps amb el martiri.
