Festividad del apóstol Santiago, hijo de Zebedeo. Fue el primero de los doce que sufrió el martirio. Su cuerpo se venera en Santiago de Compostela. Llegir més
Festividad del apóstol Santiago, hijo de Zebedeo. Fue el primero de los doce que sufrió el martirio. Su cuerpo se venera en Santiago de Compostela.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 20,20-28
Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà:
-Què vols?
Ella li respongué:
-Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús contestà:
-No sabeu què demaneu. ?Podeu beure la copa que jo he de beure?
Ells li responen:
-Sí que podem.
Jesús els diu:
-Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué:
-Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Hoy la Iglesia recuerda al apóstol Santiago. Jesús lo había conocido a orillas del mar de Galilea y lo había llamado a seguirle, junto a su hermano Juan. Santiago, llamado el "mayor" para distinguirlo del otro discípulo homónimo, empezó su camino de discípulo cuando respondió de inmediato a la invitación de Jesús a seguirle. Como todos los demás, no siempre comprendió el plan de amor del Señor para su vida y, también como los demás, cedió a la tentación de pedir un lugar, un cargo. En realidad, ser discípulo requiere ante todo escuchar al maestro y no procurarse un lugar. La madre de aquellos dos hijos no hizo nada ingenuo al pedir un lugar para ellos a la diestra de Jesús. Y la reacción celosa de los demás no se hizo esperar. Jesús, con paciencia, corrige y continúa hablando con todos ellos. Y Santiago, que tal vez no había entendido totalmente la respuesta de Jesús, no deja de seguirle y de escucharle, ni de recibir la corrección del maestro cuando, por exceso de celo, quiere hacer que un fuego baje del cielo para destruir a aquellos samaritanos que no querían aceptar a Jesús. Pero encontrar a Jesús resucitado y abrir su corazón al Espíritu Santo hicieron de Santiago un testigo del Evangelio hasta la efusión de la sangre. Según la tradición fue el primer apóstol que sufrió el martirio. Aquel día Santiago probó el mismo cáliz que bebió Jesús. Su vida se había igualado a la del maestro: la había gastado para los demás. Es lo que le había pedido su Señor. Obedeciendo hasta el final, Santiago llevó a cabo la misión que Jesús le había encomendado.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
