LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta de los santos apóstoles Pedro y Pablo, mártires en Roma alrededor de los años 60-70 del siglo I.
Recuerdo del beato Ramón Llull (+ 1316), catalán con un espíritu afín al de san Francisco que amó a los musulmanes y promovió el diálogo entre creyentes.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 12,1-11

Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l'Església i féu decapitar Jaume, el germà de Joan. Quan s'adonà que això agradava als jueus, féu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims. Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua.
Mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava a Déu intensament per ell.
La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó. Tot d'una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s'omplí de claror. L'àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir:
-Aixeca't, de pressa!
Llavors les cadenes li van caure de les mans, i l'àngel li digué:
-Cenyeix-te i posa't les sandàlies.
Pere ho va fer, i l'àngel afegí:
-Posa't el mantell i segueix-me.
Pere sortí a fora i el seguia, però no s'adonava que això que feia l'àngel era veritat; es pensava tenir una visió. Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s'obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, i de sobte l'àngel el va deixar. Llavors Pere tornà en si i digué:
-Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés.

Salm responsorial

Salm 33 (34)

Antífona

Beneïm el Senyor en tot moment.

? Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.

? La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

? Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.

? He cercat el Senyor i ell m'ha respost,
m'ha alliberat de l'angoixa que tenia.

? Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.

? El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills.

? Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.

? Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

? Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.

? Els rics s'empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.

? Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.

? Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

? Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.

? Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

? Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.

? El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.

? Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.

? El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d'esperit.

? El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;

? vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.

? La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.

? El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.

Segona Lectura

2a Timoteu 4,6-8.17-18

Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des d'ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.
Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m'ha alliberat de la gola del lleó! El Senyor m'alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 16,13-19

Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
-Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
Ells respongueren:
-Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
-I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere respongué:
-Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
-Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Hoy se celebra la fiesta de los santos apóstoles Pedro y Pablo, un recuerdo que acompaña la historia de la Iglesia, especialmente de la comunidad cristiana de Roma, donde los dos apóstoles dieron testimonio de su fe los últimos años de su vida hasta el martirio. Jesús llamó a Pedro mientras arreglaba las redes a orillas del mar de Galilea. Era un simple pescador, pero deseaba que surgiera un mundo nuevo. Por eso, en cuanto Jesús lo llamó a una vida más abierta y a pescar hombres en lugar de peces, "al instante, dejando las redes, le siguió". Pero el verdadero Pedro -el discípulo al que Jesús le confía su rebaño- es el hombre débil que se deja tocar por el Espíritu de Dios y proclama antes que nadie: "Tú eres el Cristo, el Hijo de Dios vivo", como hemos leído en el Evangelio (Mt 16,16). El Señor convirtió aquella debilidad en la "piedra" del edificio espiritual del que todos formamos parte. Pablo, en su juventud estuvo junto a los que lapidaban a Esteban: guardaba los mantos de los lapidadores. Ponía un fuerte empeño en combatir a la joven comunidad cristiana. Logró incluso que le autorizaran a perseguirla. Pero en el camino de Damasco el Señor le hizo caer de sus seguridades y de su orgullo. Envuelto en polvo, levantó los ojos al cielo y vio al Señor que le dijo: "?Por qué me persigues?". Saulo sintió que le tocaban el corazón: de sus ojos no salieron lágrimas, sino que se quedaron cerrados. Dejó que le llevaran de la mano hasta Damasco donde, tras escuchar el Evangelio, abrió nuevamente los ojos y se convirtió en un predicador de la Palabra que derriba los muros de división: ya no había judío ni griego, ni esclavo ni libre. Hoy la Iglesia los recuerda juntos para componer a través de la unidad su precioso testimonio. Ambos, con sus distintas riquezas y con su carisma marcaron la Iglesia única de Cristo. Mientras que en el corazón de muchas personas vuelven a levantarse fronteras que separan a unos de otros, su testimonio no deja de predicar aquel amor sin fronteras que es el único que puede salvar a nuestro mundo. Hacen falta la fuerza de la fe de Pedro y la universalidad de la fe de Pablo para mostrar a todos el camino de la salvación.