LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Gènesi 12,1-9

El Senyor va dir a Abram:
-Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan.
Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l'Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:
-Donaré aquest país a la teva descendència.
Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. D'allí se n'anà a la Muntanya, a l'est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

A pesar de la confusión y la dispersión de los pueblos, el Señor nunca abandona al hombre. Cada pueblo se había hecho con una tierra claramente delimitada y tenía su propia lengua. Pero Dios llama a Abrahán y le dice que se vaya de su patria y de su casa. La historia de la salvación, la de Abrahán con Dios, empieza con un éxodo. El autor sagrado destaca la orden de Dios: "Vete de tu tierra... a la tierra que yo te mostraré". Solo podremos recibir la bendición, es decir, la vida de Dios, y solo podremos ser bendición para los demás si escuchamos la invitación que nos hace el Señor a salir de nuestras fronteras. Con la historia de Abrahán, la Biblia parece decir que podremos entender la visión universal de la vida y del mundo si renunciamos a escucharnos solo a nosotros y nuestras tradiciones. Él obedeció la Palabra de Dios y abandonó su tierra, y al hacerlo se convirtió en principio de unidad y de vida para el mundo entero. Abrahán es el padre de los creyentes, de todos los que deciden escuchar a Dios y obedecer su palabra. Escuchar al Señor es emprender nuevos caminos. La fe de Abrahán es concreta, está hecha de vida en medio de un pueblo, de encuentros, de etapas hacia la tierra prometida, el país de Canaán (así se llamaba Palestina en aquella época). Pero entrar en la tierra prometida no significa abandonar la actitud de buscar y escuchar al Señor. Dios se aparece a Abrahán justo cuando llega a la tierra de Canaán y le renueva la promesa. Y Abrahán necesita recordar que Dios está siempre con él. Ese recuerdo, que es el corazón de la vida del creyente, salva a Abrahán y nos salva a cada uno de nosotros de la esclavitud de los ídolos.