Recuerdo de san Pancracio (+ 304), mártir a los catorce años por amor al Evangelio. Oración por las jóvenes generaciones, para que descubran el Evangelio y al Señor. Llegir més
Recuerdo de san Pancracio (+ 304), mártir a los catorce años por amor al Evangelio. Oración por las jóvenes generaciones, para que descubran el Evangelio y al Señor.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 11,1-18
Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d'origen jueu li retreien que hagués entrat a casa d'incircumcisos i hagués menjat amb ells. Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat:
-Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes i venia fins a mi. Jo me l'anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. Llavors vaig sentir una veu que em deia:
"-Pere, aixeca't. Mata i menja.
"Però jo vaig contestar:
"-De cap manera, Senyor. Mai no m'he posat a la boca res de prohibit ni d'impur.
"La veu va dir per segona vegada des del cel:
"-No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
"Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. Immediatament es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. L'Esperit va dir-me que no dubtés d'anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d'aquell home. Ell ens va explicar com havia vist que l'àngel se li presentava a casa i li deia: "Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. Ell et portarà el missatge que t'ha de salvar a tu i a tota la teva família."
"Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. Aleshores em vaig recordar d'aquella paraula del Senyor: "Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant." Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ?qui era jo per a oposar-me a Déu?
En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
-Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El episodio de Pedro en casa de Cornelio y de su familia había escandalizado mucho a los cristianos de Jerusalén, de hecho, en cuanto Pedro vuelve a la ciudad, "los de la circuncisión se lo reprochaban, diciéndole: "Has entrado en casa de incircuncisos y has comido con ellos"". Vienen a la memoria las acusaciones que los fariseos le hacían a Jesús porque iba a casa de los pecadores y comía con ellos. Lo mismo sucede, aunque a distintos niveles, también hoy, cuando se levantan barreras étnicas, tribales, nacionales o incluso culturales entre cristianos, o entre comunidades. O cuando cedemos a una mentalidad que no conoce la misericordia, quizá pretendiendo defender la verdad, como si pudiera haber un contraste entre ambas. Jesús vino a derribar toda división y separación, toda cerrazón y todo formalismo legalista. Pedro habla a la comunidad de Jerusalén y les explica que todo cuanto ha hecho respondía directamente a la inspiración de Dios. En efecto, es el Espíritu Santo, y no las normas ni las costumbres, quien rige la vida de la Iglesia. No debemos olvidar lo que Jesús dijo a los apóstoles antes de dejarles: "El Paráclito, el Espíritu Santo, que el Padre enviará en mi nombre, os lo enseñará todo y os recordará todo lo que yo os he dicho" (Jn 14,25).
Los creyentes de Jerusalén, tras haber escuchado a Pedro "se tranquilizaron y glorificaron a Dios diciendo: "Así pues, también a los gentiles les ha dado Dios la conversión que lleva a la vida". Habían superado una barrera. Ahora el mundo entero se abría ante los apóstoles.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
