LA PREGÀRIA CADA DIA

Dimarts Sant
Paraula de déu cada dia

Dimarts Sant

Martes santo
Memoria de los nuevos mártires.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dimarts Sant
Dimarts 15 de abril

Martes santo
Memoria de los nuevos mártires.


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 13,21-33.36-38

Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
-En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà.
Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
-Senyor, qui és?
Jesús respon:
-És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
-Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
-Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Simó Pere li diu:
-Senyor, on vas?
Jesús li respon:
-Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard.
Pere li replica:
-Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
Jesús li contesta:
-?Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t'ho dic: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jesús sabe bien que su "hora" se está acercando, Judas está a punto de traicionarle. Con una tristeza indescriptible en el corazón les dice a todos: "Uno de vosotros me entregará". No basta con estar físicamente junto a Jesús, lo que cuenta es la cercanía del corazón y la participación en su diseño de salvación. También nosotros podemos vivir en la comunidad de los discípulos, seguir sus ritmos de vida, pero si no está la adhesión del corazón a su Palabra, si no está la práctica concreta del amor hacia los más pobres, si no está la comunión con los hermanos, nuestro corazón se endurecerá poco a poco y se alejará del Señor. Lo que era amor por Jesús se transformará en culto por nosotros mismos y nuestras cosas y caer en la traición será algo natural. De hecho, es en el corazón donde se libra la batalla entre el bien y el mal, entre el amor y la desconfianza, y no hay compromisos posibles. Así le sucedió a Judas. En estos días, más que pedirnos que le sirvamos, Jesús nos pide estar junto a él, acompañarle, no dejarle solo. Intenta hacérselo entender a los discípulos; pero ellos, empezando por Pedro, no lo entienden. Están demasiado prisioneros de sí mismos para dejarse tocar el corazón por las palabras de Jesús. Si dejamos de escuchar las palabras del Evangelio, prevalecen nuestras palabras, nuestros pensamientos y nuestros sentimientos que en general están llenos de ambigüedades. No debemos confiar en nosotros mismos, sino confiarnos cada día al amor y la protección del Señor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.