LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta del Sagrado Corazón de Jesús.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 19,31-37

Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hoy la Iglesia celebra la fiesta del Sagrado Corazón de Jesús. Escribe Juan: "Uno de los soldados le atravesó el costado con una lanza y al instante salió sangre y agua" (Jn 19,34). Este pasaje litúrgico nos invita a todos a centrar nuestra atención en el misterio de aquel corazón que se vacía para nuestra salvación. Es un corazón de carne, que se emocionó, que lloró, que se enterneció, que se apasionó, nunca por sí mismo sino por los demás. No hizo preferencias con nadie, salvo con los más pobres, los más pequeños, los más débiles y los pecadores. No es un corazón como el nuestro, que a menudo es de piedra, insensible incluso frente a un amor tan grande. La compasión y la conmoción de aquel corazón fueron el punto de partida de la vida pública de Jesús. Escribe Mateo (9,36) que Jesús, yendo por las ciudades y los pueblos de Galilea, se conmovió por las muchedumbres que acudían a él porque estaban vejadas y abatidas como ovejas que no tienen pastor. Y empezó a reunirlas y a ocuparse de ellas. Con Jesús había llegado finalmente el pastor bueno del que hablaba el profeta Ezequiel (34,11-12): "Aquí estoy yo; yo mismo cuidaré de mi rebaño y velaré por él. Como un pastor vela por su rebaño cuando se encuentra en medio de sus ovejas dispersas, así velaré yo por mis ovejas. Las recobraré de todos los lugares". El Evangelio de Juan nos invita a fijar nuestra mirada en aquel crucifijo, en aquel corazón que se dejó atravesar por nosotros, para dar a los hombres la fuerza de amar.