LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta del Cuerpo y la Sangre de Cristo

Primera Lectura

Gènesi 14,18-20

Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient:
-Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t'ha posat a les mans els enemics.
Abram li va donar una desena part de tot el botí.

Salm responsorial

Salm 109 (110)

Antífona

Ets sacerdot per sempre segons l'ordre de Melquisedec

? Oracle del Senyor al meu senyor:
?Seu a la meva dreta,

? mentre faig dels enemics
l'escambell dels teus peus.?

= Que el Senyor estengui lluny, des de Sió, †
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.

= ?Ja eres príncep el dia que vas néixer, †
tens la glòria sagrada des del si de la mare;
des de l'aurora, com rosada, jo t'he engendrat.?

? El Senyor no es desdiu del que jurà:
?Ets sacerdot per sempre segons l'ordre de Melquisedec.?

? El Senyor és al teu costat
i abat els reis el dia que s'indigna.

[? Judica els pobles, amuntega cadàvers,
abat caps arreu de la terra.]

? En ple camí beuràs al torrent;
per això redreçaràs el cap.

Segona Lectura

1a Corintis 11,23-26

La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: "Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial." I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: "Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial." Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 9,11-17

Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:
-Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
Però Jesús els digué:
-Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
-Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
-Feu-los seure en grups de cinquanta.
Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Con la narración de Pablo a los corintios, la liturgia de este domingo nos repropone aquellas palabras tan fuertes y concretas que Jesús pronunció en la última cena: "Este es mi cuerpo", "Esta es mi sangre". Es realmente el misterio de la fe, como decimos juntos después de la consagración en la santa liturgia. Es el misterio de una continua y particularísima presencia. Jesús, en la eucaristía, no solo está presente realmente (que ya es algo grande), sino que está presente como cuerpo "partido" y como sangre "derramada". En ese sentido, la fiesta del Corpus Christi es la fiesta de un cuerpo que puede mostrar las heridas; la fiesta de un cuerpo de cuyo costado sale "sangre y agua" como indica el apóstol Juan. Su propio cuerpo está presente entre nosotros de manera distinta a la nuestra: nosotros estamos atentos y preocupados por nuestro cuerpo, pero él está presente con un cuerpo "partido". Nosotros solemos defendernos con todo tipo de atenciones y consideraciones para no perder nuestra salud, pero él pasa entre nosotros derramando toda su sangre. Aquella hostia es una contestación continua (en ese sentido es "extranjera") a nuestra manera de vivir, a las atenciones que tenemos para estar bien, a nuestro intento de evitar el cansancio, a nuestro empeño por rehuir toda responsabilidad hacia los demás. El Señor, en la hostia y el vino consagrados, nos muestra una concepción exactamente opuesta. Eso es lo que dice Pablo: el Señor se hizo alimento para los hombres, para que todos nos transformáramos en un solo cuerpo, el de Cristo; para que tengamos los mismos sentimientos de Cristo. Cabe hacer una consideración más, una consideración referente al Evangelio de la multiplicación de los panes. Cada día pasan por nuestras calles procesiones de Corpus Christi: se trata de las procesiones de los pobres, los de nuestra ciudad, los que llegan de fuera y los muchísimos que están lejos de nosotros. Todos ellos son el "cuerpo de Cristo" y siguen recorriendo las calles de nuestras ciudades y del mundo sin que nadie se ocupe de ellos. Y no solo eso, sino que muchas, muchas veces encuentran muros y alambre espinado que les impiden entrar a sentarse en la mesa común, que les pertenece por derecho. La amonestación de Juan Crisóstomo es bien clara: "Si queréis honrar el cuerpo de Cristo, no lo desdeñéis cuando está desnudo. No honréis al Cristo eucarístico con paramentos de seda, mientras fuera del templo descuidáis a este otro Cristo afligido por el frío y por la desnudez". No separemos el servicio al altar eucarístico del servicio al altar de los pobres. Eso es lo que significa ser Iglesia sierva de Cristo y de los pobres.