En la basílica de Santa María de Trastevere de Roma se reza por los enfermos.
Para los judíos hoy es el Shavuot (Pentecostés).
Llegir més
En la basílica de Santa María de Trastevere de Roma se reza por los enfermos.
Para los judíos hoy es el Shavuot (Pentecostés).
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 19,1-8
Mentre Apol?ló era a Corint, Pau va recórrer les regions de l'interior de l'Àsia i després va baixar a Efes. Allà va trobar uns deixebles i els preguntà:
-Ja vau rebre l'Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe?
Ells li respongueren:
-Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant.
Pau els digué:
-Doncs quin baptisme heu rebut?
Li contestaren:
-El baptisme de Joan.
Llavors Pau digué:
-Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d'ell, això és, en Jesús.
En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. Entre tots eren uns dotze homes.
Després Pau va entrar a la sinagoga i durant tres mesos va predicar-hi amb valentia. Conversava sobre el Regne de Déu amb els qui hi anaven i mirava de convèncer-los.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Pablo llega a Éfeso, ciudad rica y populosa, capital de la provincia de Asia, situada en el cruce de las principales vías marítimas y terrestres entre Oriente y Occidente. Se queda allí tres años y convierte la ciudad en el centro de su misión. Desde Éfeso saldrá para fundar comunidades en otros lugares, y allí escribirá varias cartas, como la de los Corintios. Apenas llegar a la ciudad, Pablo encuentra a algunos discípulos del Bautista, una docena de personas que forman parte de un grupo que tiene como referente al profeta del Jordán y que habían tenido una cierta difusión en la región. Entonces se hace compañero de aquel pequeño grupo de "discípulos de Juan". Puede parecer una historia menor, pero refleja bien la atención pastoral de Pablo, que aprovecha cualquier ocasión para anunciar el Evangelio y que está atento a las preguntas -a veces ocultas- del corazón de los hombres que anhelan conocer a Jesús. Por eso Pablo les acompaña en su camino espiritual: les comunica el Evangelio hasta que llega el momento del bautismo. Y mientras les impone las manos, el Espíritu Santo entra en el corazón de aquellos hombres y los transforma en discípulos de Jesús. El Espíritu muestra inmediatamente su fuerza a aquellos nuevos bautizados que "se pusieron a hablar en lenguas y a profetizar", como indica Lucas. Pablo hoy nos enseña a estar atentos a la necesidad de Evangelio, de ayuda y de misericordia que se oculta en el corazón de muchos.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
