LA PREGÀRIA CADA DIA

VI de Pascua

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 15,1-2.22-29

Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans:
-Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar.
Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat.
Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d'elegir-ne alguns d'ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, l'anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta:
"Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no jueus d'Antioquia, Síria i Cilícia. Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist. Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il?legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé."

Salm responsorial

Salm 66 (67)

Antífona

Que Déu ens faci veure la llum de la seva mirada.

? Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la llum de la seva mirada.

? La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.

? Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora.

= Que s'alegrin els pobles i cridin de goig: †
tu governes les nacions amb justícia
i guies els pobles de la terra.

? Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora.

? La terra ha donat el seu fruit;
que Déu, el nostre Déu, ens beneeixi.

? Que Déu ens beneeixi
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

Segona Lectura

Apocalipsi 21,10-14.22-23

Em va transportar en esperit dalt d'una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu i envoltada de la seva glòria. Resplendia com la pedra més preciosa, com un jaspi cristal?lí. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d'Israel. Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent. La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l'Anyell. De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell. La ciutat no necessita que la il?luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror, i l'Anyell és el gresol que la il?lumina.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 14,23-29

Jesús li respon:
-Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.
"Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
"Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però torno a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Los pasajes evangélicos proclamados en los domingos del tiempo después de Pascua nos hacen escuchar de nuevo el discurso de Jesús a los Doce en la Última Cena. También se dirige a nosotros de manera directa. Jesús pasa del "vosotros", dirigido a los presentes, al "quién", pero Judas ya no estaba allí, "Si alguno me ama, guardará mi palabra, y mi Padre le amará, y vendremos a él, y haremos morada en él". Jesús vincula el amor a la observancia del Evangelio, cuya consecuencia es convertirse en morada del Padre y del Hijo. La Palabra de Dios -que es del Padre y del Hijo- es la morada de los creyentes: "Porque donde están dos o tres reunidos en mi nombre, allí estoy yo en medio de ellos". Escuchar el Evangelio nos hace morada de Dios, Iglesia santa de Dios. Jesús confía el Evangelio a la Iglesia para que lo comunique al mundo, como había hecho Jesús hasta aquella tarde.
Por supuesto, acababa de decir a aquellos discípulos que les iba a dejar. Pero no los dejaría solos, a merced del mundo, huérfanos de su presencia. El vacío dejado lo llenaría el Espíritu Santo: "Pero el Paráclito, el Espíritu Santo, que el Padre enviará en mi nombre, os lo enseñará todo y os recordará todo lo que yo os he dicho". El Espíritu del Padre y del Hijo es el maestro interior que nos "enseña" también a nosotros, los discípulos de la última hora, todo, y nos "recuerda" el Evangelio, todo el Evangelio. "Recordar" el Evangelio con la ayuda del Espíritu significa escucharlo junto con nuestros hermanos y hermanas, amarlo como la palabra más querida que nos acompaña, ponerlo en práctica y comunicarlo, siempre y en todas partes, a tiempo y a destiempo, como añadirá el Apóstol. El Evangelio es la palabra que cambia, que transforma, que calienta los corazones, que hace humanas las ciudades y el mundo; y la primera palabra del Evangelio de la Pascua es "paz". Es una entrega: "Os dejo la paz, mi paz os doy; no os la doy como la da el mundo". "Os dejo" significa aquí os doy, os entrego, os confío mi paz. Inmediatamente añade: "No se turbe vuestro corazón". Jesús pone en guardia contra el miedo, que es hijo de la incredulidad y del egocentrismo, así como de un espíritu resignado y debilitado, ciertamente no fruto del Evangelio y de la palabra que el Señor nos confía. La paz que Jesús nos da no es la del mundo, no es la tranquilidad del propio mundo pequeño. La paz estará ligada al Espíritu Santo, a esas lenguas como de fuego que descenderán sobre los apóstoles -cuando aún estén en ese plano superior, pero por miedo- el día de Pentecostés, que celebraremos dentro de unas semanas. Es en la visión del sueño de Pentecostés, es decir, en la comunicación del Evangelio hasta los confines de la tierra, donde Jesús pide a los discípulos que se alegren: "Si me amarais, os alegraríais de que me vaya al Padre, porque el Padre es más grande que yo".
Hay una urgencia que Jesús quiere comunicar a los discípulos de todos los tiempos, que, si permanecemos unidos al Padre, a Él y al Espíritu Santo, seremos sin duda más grandes y fuertes que el mal y la guerra.